Passa al contingut principal

HA de la fotografia



HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA


Les dues primeres fotografies de les que es té coneixement són de Joseph Nicéphore Niépce, un químic i litògraf francès i se’n conserven dues que daten del 1822 i del 1826. L’autor donà el nom de “heliografies” a les seves fotografies, fetes directament en positiu amb un suport de plaques de peltre recobertes amb betum de Judea. Niépce s’associà amb Louis Jacques Mandé Daguerre per col·laborar en el desenvolupament de la “heliografia”.


Vista des de la finestra a Le Gras (Niépce, 1826).

Louis Jacques Mandé Daguerre va descobrir per accident que el vapor de mercuri permetia fixar les imatges obtingudes mitjançant la càmera obscura. Així va néixer el “daguerreotip” que també produïa imatges positives, sense possibilitat de reproducció.



París, Boulevard du Temple, abril o maig de 1838, per Daguerre.

William Fox Talbot va ser el primer en aconseguir el procés negatiu-positiu i la imatge latent que és revelada posteriorment. Va utilitzar primer les solucions salines, de nitrat de plata i de iodur potàssic per obtenir imatges sobre paper, però no va ser fins la utilització del iodur de plata en papers, rentats posteriorment amb solucions àcides (àcid acètic, àcid gàl·lic i nitrat de plata) quan va aconseguir una imatge amb certa qualitat i durabilitat que va nomenar “calotip”.


Schreiner in Lacock de 1842/1843

En l’any 1860, la tècnica fotogràfica fa un pas important, produint la primera fotografia en color permanent. Anys enrere s'havien produït algunes experiències en aquest camp, però no aconseguia fixar la imatge i s'esvaïa poc temps després del revelat. Va ser el físic escocès James Clerk Maxwell (1831-1879) qui va aconseguir fixar aquesta primera fotografia en color. Va presentar el seu mètode additiu a Londres, amb la intenció de demostrar que qualsevol color podia obtenir barrejant llums dels tres colors primaris (vermell, verd i blau) en diferents proporcions. Va provar la teoria fent passar la llum a través de filtres acolorits combinats i projectant el resultat en una pantalla. Va ser el primer sistema additiu aplicat a la fotografia en color i va rebre el nom de tricromia. La fotografia en color que va realitzar Maxwell va necessitar tres fotografies successives, cadascuna amb el seu filtre de color corresponent. Cadascuna de les tres imatges es projectava sobre la mateixa pantalla amb la llum del color del filtre que s'havia emprat per prendre-la. La fotografia es va anomenar “Tartan Ribbon” i està considerada com la primera fotografia de color permanent.

George Eastman fou el fundador de la Eastman Kodak Company i inventor del rodet de pel·lícula, que substituí a la placa de cristall, amb lo qual va aconseguir fer arribar la fotografia al gran públic.



Rodet i càmera Kodak

Un gran avenç va ser la invenció de la càmera reflex o SLR (Single Lens Reflex), una càmera amb una sola lent, intercanviable o no, que te un mirall. La primera càmera reflex SLR de 35mm (de rodet) de la història va ser un prototip rus anomenat Gelveta, dissenyat entre 1934 i 1935.



Primera càmera reflex amb diafragma automàtic (1958)
La famosa Nikon F (1959) era un sistema modular que disposava de visors i pantalles d'enfocament intercanviables. Els visors mostraven una cobertura del 100% de la imatge i les pantalles d'enfocament havien estat dissenyades per a tasques tècniques tan diferents com la macrofotografia, ús de teleobjectius, arquitectura o medicina. La càmera disposava a més d'un botó de vista prèvia de la profunditat de camp, mirall acte-retornable, amb sistema de bloqueig i un suport accessori per a 250 exposicions. Les primeres Nikon F porten un obturador de tela però poc després munten un model de titani, més robust i fiable. Un dels accessoris més apreciats pels professionals seria el seu motor d'arrossegament que, ja en aquella època, aconseguia una velocitat de 4 fotogrames per segon.



Primera Nikon F (1959)
La primera càmera fotogràfica digital registrada va ser desenvolupada per la companyia Kodak, que va encarregar la seva construcció a l'enginyer Steven J. Sasson, el 1975. Aquesta càmera usava els llavors nous sensors CCD desenvolupats per Fairchild Semiconductor el 1973. Aquella primera càmera pesava 4 kg. , i prenia imatges en blanc i negre amb una resolució de 0.001 megapíxels. Les imatges es registraven en una cinta de casset i es van emprar 23 segons a capturar la primera imatge digital, al desembre de 1975. Atès que Kodak no va trobar a ningú que tingués la suficient paciència com per fer reportatges amb aquest artefacte, la càmera va quedar en prototip experimental i mai va sortir a la venda.

La tecnologia digital experimenta un salt qualitatiu amb la presentació de la Sony Mavica (Magnetic Video Camera) l'agost de 1981. En realitat es tractava d'una càmera de vídeo que disposa d'un CCD. No obstant això, la càmera no és totalment digital, ja que produeix un senyal analògic amb una resolució de 570 × 490 píxels en format NTSC. Per emmagatzemar les imatges de la Mavica, Sony va produir uns discos (floppy disk) de 3.5 polzades, que finalment es van quedar en el món de la informàtica per substituir els discos de 5 1/4 polzades.


Sony Mavica (1981)

A la Photokina de 1984, Canon va presentar el seu primer model digital, la Cànon RC-701, que va ser estrenat a la Olimpíades dels Àngels del mateix any. La càmera decebia perquè aquell desorbitat preu (ni més ni menys que 27000 $) no semblava compensar la qualitat de les seves imatges, en relació a la pel·lícula de l'època. I és que aquella primera Cànon només aconseguia una resolució de 0.18 megapixels !. L'altre gran problema amb què s'enfrontaven aquells disposats a utilitzar la tecnologia digital era l'absència d'impressores amb qualitat fotogràfica. Tot això feia que les primeres fotografies digitals fossin dolentes, cares i poc atractives. No obstant això, els professionals ja s'albiraven una utilitat exclusiva: l'enviament urgent d'imatges era molt més ràpid amb aquestes càmeres, el que compensava la seva baixa qualitat. Altres fabricants de càmeres també s'albiraven que el futur de la fotografia anava a ser la imatge digital i aviat van començar a aparèixer altres models. A la Photokina de 1985 es van presentar la Fujifilm ES-1 i la Nikon SVC, que mai arribarien a veure el mercat, a causa del seu elevat preu. La Canon RC-701 si que ho va fer el 1986 i passarà a la història com la primera càmera digital que va ser comercialitzada.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LLEIS DE GESTALT

LLEIS DE GESTALT Les lleis de Gestalt son unes teories que demostren que el cervell humà organitza els elements percebuts en forma de configuracions o gestalts. Transforma el que rep en quelcom nou, creat a partir dels elements que ha percebut per fer-ho coherent.  Tenim 6 lleis 1. Llei de figura i fons: depenent de com vulguis mirar el fons, veuràs una figura/silueta o una altra.        2. Llei de la bona forma: consisteix en organitztar els elements rebuts en formes lo més simples possibles. 3. Llei del tancament: llei en la qual el nostre cervell tendeix a tancar o acabar les figures i imatges que veu. 4. Llei de contrast: la posició relativa dels diferents elements de la imatge incideixen sobre l'atribució de qualitats d'ells mateixos, com per exemple el tamany.   5. Llei de similitud: la nostra percepció tendeix a associar els elements que tenen propietats semblants, com pot ser la forma, el color, la direcció. En la

WEBQUEST SOBRE EL MÓN DEL CÒMIC

WEBQUEST SOBRE EL MÓN DEL CÒMIC STAN LEE: Escriptor, guionista, actor ocasional, editor i productor americà, cocreador de superherois clàssics de Marvel Comics en la dècada de 1960. Stan Lee va introduir així la complexitat de caràcter i personalitat en el món del gènere superheroic. A més a més va ser durant anys el cap de Marvel Comics. YELLOW KID: Va ser un còmic creat al 1895 per Richard Felton, publicat per primera vegada al diari New York World. Aquest còmic explica la història d'un nen vestit de groc que representa la forma de vida de les persones de classes socials més baixes d'aquella època. The Yellow Kid va ser el primer còmic que incorporava bafarades amb el text escrit dins i el relat apareixia sencer mitjançant una seqüència d'imatges consecutives. BUCK ROGERS: És una sèrie de televisió nord-americana d'aventures i ciència-ficció produïda per Universal Studios. La sèrie es va emetre durant dues temporades, entre 1979 i 1981, i l'episodi pilot es va est